EN JOAN I EL DRAC


Hi havia una vegada un nen que es deia Joan i tenia un germà que es deia Sergi. Un dia es va trobar un ou de drac i Joan va dir que semblava un ou de drac  i Sergi va dir que realment  semblava un ou de drac.
-Si, un ou de drac. El van deixar al rebost de casa amagat.
Quan van passar 10 mesos l’ou de drac es va obrir i el Joan va dir al Sergi mira l’ou s’està obrint i de l’ou va sortir un drac .
El Joan es va quedar sorprès i el drac un dia es va  fer gran. Joan es va muntar en el drac amb Sergi i va dir:
-m’agrada molt i Sergi  va dir:
-també m’agrada anar amb drac.
Un dia van veure un altre drac i l’altre drac va dir:
-en aquesta ciutat només hi ha lloc per a un drac.
I  el drac de Joan i Sergi va dir:
-Doncs fem una batalla.
I van fer una batalla, va treure foc per la boca i no el va matar. Joan i Sergi es van adonar que aquell drac era indestructible.
He aquí un gos i vet aquí un gat aquest conte s’ha acabat

LA LLUITA ENTRE EL CAVALLER I EL DRAC

http://www.ivoox.com/player_ej_3081865_2_1.html?data=lJWlk52aeY6ZmKiakpeJd6KmkpKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRkMKfzdHiy9nFb8bi1dfSjcrQb8TV18bZzsrWb8qfxtGYxtfFp46ZmKiar8bWrdToxtiY1srWp8bmjM6Y09rFttWhhpywj5k%3D&

Hi havia una vegada  un príncep que es deia Oriol. Vivia en un castell situat a la Vila de Palamós. Tenia una germana més petita, la princesa Silvia, i  una mascota, el seu gos Joan.
Un dia va arribar un drac a la Vila de Palamós i va començar a cremar-ho tot; els conreus,les cases ,els pous…, tot allò que trobava.
 El cavaller Oriol que era molt valent i estimava molt al seu poble li va dir:
       Moriràs drac ferotge! Deixa el meu poble en pau!
       No t’equivoquis sóc ms fort que tu va dir el drac.
I van començar a lluitar . El drac va llençar una flamarada i va atrapar al cavaller Oriol i aquest va dir :
-Oh no estic atrapat!
-Ets patètic cavaller…
I el cavaller contestà
– Ets molt curt de gambals ho sabies ?
Llavors el cavaller va saltar i va sortir del foc.
El drac va començar a riure, i a fer un soroll ben estrany:
-Mèu, mèu, mèu.
-Ets un gat?, va dir el cavaller Oriol tot fent burla del drac.
Llavors el cavaller Oriol va anar a buscar a la seva germaneta per ensenyar-li aquell drac tan covard.
Silvia i Oriol van començar a fer voltes al voltant del drac que s’havia convertit en un gatet i van començar a cantar la cançó del marrameu.
Silvia va tenir la brillant idea de portar al gat-drac al castell per tal d’adoptar-lo com a mascota.
Tan bon punt van arribar al castell, Joan, que recordeu era el gos, els va anar a rebre a l’entrada de la muralla que rodejava el preciós castell.
Primer, el gos, va tenir enveja del gatet ja que tenir una nova mascota significava que ell no seria ja mai més l’únic animal de companyia, però després el drac es va convertir en un ocell i va sortir volant.
Els gos va ser el que més es va alegrar ja que així no havia de compartir als seus amics amb ningú i Oriol i Silvia van pensar que era el millor que podia haver passat.

 

D’aquesta manera l’ocell-drac podia tornar a la seva cova i viure feliç per sempre més.
 
 

TERAGÓN

http://www.ivoox.com/player_ej_3081861_2_1.html?data=lJWlk52adY6ZmKiakpmJd6Kml5KSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRmMbmwsySpZiJhpTijoqkpZKxpdPd1NnS1ZDYqdPXxteYy5DVucLm1ZKSmaiReA%3D%3D&

Había una vez un joven llamado Javier que vivía en un pueblo pequeño llamado Dragobia.
Era un buen chaval y cada mañana iba a cazar.
La mañana del sábado se fue a cazar al bosque que estaba al lado de su casa, vio un ciervo apuntó con su arco de madera y disparó con su flecha de acero. El ciervo murió y desapareció. En el sitio que desapareció apareció un huevo bastante grande. Javier dijo:
– ALA!!!!! QUE HUEVO TAN GRANDE.
El joven se frotó los ojos por si era un sueño, pero no lo era. El joven cogió el huevo y se lo llevó a casa y lo puso en una pecera sin agua  y con luces. Pasaron unos meses y el huevo hizo clac, clac,clac:
-HA SALIDO UN DRAGÓN !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!- dijo Javier.
Él decía que lo iba a cuidar toda la vida pero el dragón era pequeño aún.
Lo cuidaba y a veces le daba trozos de queso porque le encantaba. El dragón quería a su amo Javier. Una noche se fueron a dormir. Pasaron 4 horas y Javier se despertó. Javier también despertó a su dragón ylo llevó al bosque para entrenarlo con una pista de aros de fuego…
El dragón lo recorre volando varias veces, muy rápido. Javier no se lo podía creer.
Javier dijo:
-Lo haces muy bien!!!! Te llamaré Teragón. Javier y Teragón se fueron a casa otra vez a dormir. Al Día siguiente se fueron a jugar a la montaña más alta de Dragobia.
Javier le empezó a llamar Tera. Llegaron a la montaña y jugaban un montón. Javier se fue a beber agua a la catarata. Mientras el malvado doctor Dragoneitor, que es el malvado de esta historia, se llevó al dragón Teragón. Javier volvió de beber agua y vio a Dragoneitor llevarse al dragón. Dragoneitor se subió al caballo y se marchó. Javier también se subió al caballo y le persiguió. Iban a galope. Dragoneitor llegó a una montaña llamada Gan. Los dos aparcaron los caballos y Dragoneitor entró a su laboratorio  y Javier lo intentó pero dos hombres que trabajaban para Dragoneitor no le dejaron.
Javier no se rindió se fue a casa y creó un grupo  de rescate:
Homer Simpson, Tom y Jerry y Popeye.
Se fueron al laboratorio de Dragoneitor a buscar al dragón. Llegaron a la montaña Gan y al laboratorio, aún estaban esos dos hombres.
Tom y Jerry tuvieron una idea y era disfrazarse de mujer. Se disfrazaron y pasaron por el lado de los hombres. Los hombres se enamoraron y las persiguieron hasta que la puerta quedó libre. Los demás entraron y había gatitos monos en frascos.
En el frasco decía no abrir,  hasta que el tonto de Homer lo abrió. El gatito salió del frasco y se transformó en monstruo. Todos gritaron:
-aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!!!!!!!!!.
Homer tuvo una idea estupenda que era tirarle una bola de lana. Cuando se la tiraron el gato se quedó entretenido.
-MENOS MAL dijo: Popeye.
Siguieron recto y estaba El doctor dragoneitor, con Teragón. El dragón estaba atado en la pared. El doctor Dragoneitor tenía un cañón que tiraba fuego, y este cañón era para tirarle a Teragón. Javier dijo:
-nooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!!!!!, hasta que el doctor dijo: sí.
Y  PAM!!!!!! DISPARO EL RAYO DE FUEGO.
-NOOOOO dijo Javier hasta que se fue a casa corriendo super triste.
Cuando llegó a casa ya era de noche y se fue a dormir sujetando muy fuerte la foto de Teragón.
Al día siguiente se levantó peor que ayer. Desayunó con la foto de Teragón. Y de repente alguien toco la puerta. Javier fue a abrir y era Popeye.
-¿Que quieres Popeye? le dijo Javier.
Popeye le dijo:
-creo que esto es tuyo. Javier dijo:
-aaaaaah es Teragon!!!!!!!!
Javier cogió al dragón y lo apretujo con un abrazo.
-Pero como sobrevivio? – le dijo Javier.
Popeye le dijo:

 

– no sabes que los dragones son de fuego?.

 

 

 

 

RARO PERO RARO

http://www.ivoox.com/player_ej_3142999_2_1.html?data=lJahlJ6dfY6ZmKiakpaJd6KnkZKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRlsLm0JDdx9fTb9PV09Sfj4qbh47BwtfW1dnJt4zoxtfQx9ePrYzl1sbf1pKJe6ShlQ%3D%3D&

Érase una vez una princesa. La princesa se llamaba Judit. Ella vivía en una ciudad en la que habían muchos dragones.Lo malo de los dragones es que eran muy malos.Un día la princesa quiso salir a dar un paseo y se encontró a un dragón. Judit salió corriendo porque tenía miedo. El dragón la seguía rápidamente. Con razón, ¡el dragón estaba enamorado de la princesa!. La princesa ya había llegado a su casa. No podía olvidar lo que había visto del dragón. Judit se fue a dormir.
Cuando se despertó se asustó. ¡Había soñado con el dragón!! Ahí se dio cuenta de  que se había enamorado del dragón. Raro pero raro. Judit se fue a pasear para ver si se encontraba al dragón. Seguía caminando hasta que se lo encontró. Judit le dijo al dragón que estaba enamorada de él. Y entonces el dragón le dijo que él también estaba enamorado de ella. Raro pero raro pero sí. Entonces el dragón saco de su enorme mano una cajita con un anillo. ¿Sabéis para que era? Para pedirle que se casase con él. Raro pero raro. La princesa ni se lo pensó dijo que si rápidamente. Entonces así fue como se casaron.
Siete años después… ¡Tuvieron un hijo!! El hijo se llamaba Pedro. Había salido con los Pies verdes y los pelos de punta. Y así fue como la familia fue feliz para siempre.
 
 
    

UNA AVENTURA PER A EN CHESTER

http://www.ivoox.com/player_ej_3081851_2_1.html?data=lJWlk52ZdY6ZmKiakpaJd6KolZKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRmc%2FVjMbjx9PYudPVjNXS1JDFb8bijKjVx9jYqdOhhpywj7LFtsrn1crgjdnJtsTZ05DWjdbZpdPojoqkpZKY&

Hi havia una vegada un drac que es deia Chester. Era de color verd i les seves ales eren liles. Un dia va decidir canviar-se de casa. Quan va desmuntar l’armari de la seva habitació per fer el trasllat va trobar una nota que deia: “Ajut uns ogres ens han segrestat”. No estava signada, però sabeu que? Els dracs tenen el seu propi  idioma i la nota estava escrita amb les lletres  dels dracs. Els seus amics estaven en perill, havia d’ajudar-los. Els ogres viuen a la cova
negra i es va posar en camí.  Per arribar a la cova negra primer havia de travessar la muntanya de foc i passar pel  bosc de les bruixes. Finalment va arribar a la  cova negra i com en Chester era un drac molt decidit va preguntar als ogres per què havien  segrestat els seus amics. Els ogres li van respondre que tenien molt de fred a l´hivern i el foc dels dracs els escalfava.

 

En Chester va pensar una solució. Va tenir la idea de que si els ogres deixaven anar els  dracs, ell els hi regalaria una estufa gegant portàtil. Van fer el pacte i així els dracs van ser alliberats i els ogres mai més van tornar a  tenir fred. I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s´ha acabat.
 
 
 

UN SANT JORDI DEL FUTUR

http://www.ivoox.com/player_ej_3081773_2_1.html?data=lJWlk5ybd46ZmKiakpaJd6KplJKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRmc%2BftMbb1pCus9PYypDRx9GPqtbo1teah5ynca7V087g1srXb9XZ08jS1JDNb9Lpwtfhj4qbh46o&

Hi havia una vegada un drac que vivia en un forat de sota terra i un cavaller alt,  ros amb ulls clars i molt alt. Vivia a una torre gegant i es deia Marc. Però també hi havia una princesa més lletja que un pecat i tenia dos ensaïmades al cap. Estava boja  deia coses d’espases làser o una cosa així.
El drac va haver d’anar a menjar-se a la princesa perquè estava tip de que cada matí es posés a cantar,  i clar, cantava fatal!!.
El rei es va adonar que venia el drac i va posar un munt de cartells que deien:
«1000 € pel qui mati el drac´´.
El cavaller ho va veure, el va matar i va anar a recollir els diners, però el rei li va dir que s’havia de casar amb ella. Però el cavaller es va inventar l’excusa de que havia de matar més dracs.
En aquell moment va baixar una nau espacial que va recollir a la princesa. Dins hi havien un tal R2 D2, i un Luck Sky Walker i un robot daurat.

 

Quan el rei estava distret plorant, el cavaller va escapar a cavall.
 
 
 

EN DRAGONET

http://www.ivoox.com/player_ej_3081769_2_1.html?data=lJWlk5yafY6ZmKiakpeJd6KnlJKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRic%2BfpdfOydTSqdWhhpywj7LFtsrn1crgjdnJtsTZ05DWjdbZpdPojoqkpZKY&

Hi Havia una vegada una nena que es deia Maria, tenia 10 anys i li agradaven molt els dracs. Sempre deia que volia tenir un drac fins que va arribar el seu aniversari. La seva mare li va regalar un drac petitó, a canvi de cuidar-lo i portar-se bé.
La Maria no s’ho pensà  i digué amb molta il·lusió:
-Es clar que si mare, jo el cuidaré (va respondre la Maria).
I totes juntes van pensar en un nom pel drac.
-Mmmm, vull que es digui Dragonet.
-Dragonet?
-Si Dragonet
-D’acord.
Va arribar la nit i la Maria i el Dragonet van fugir per tenir una gran aventura junts.
Tot junts van sortir corrent cap al bosc; allà es van asseure al voltant d’una foguera encesa pel Dragonet. Van començar a conversar:
-D’on vens Dragonet? –Li preguntà la Maria—
-Jo vinc d’una illa, l’illa dels dracs, que està molt i molt lluny; l’única manera d’arribar-hi és gràcies a un drac.
-Tu ets un drac, em podries portar a veure l’illa dels dracs, si us plau? que vull veure la teva família, i la teva casa.
-D’acord, puja al meu llom, i agafat fort, serà un viatge llarg.
Tots dos, van sortir volant cap l’illa dels dracs.
Quan van arribar, el Dragonet, li va presentar a tota la seva família, i també li va ensenyar tota l’illa, la qual estava al voltant d’un gran volcà, que era la seva font d’energia.

Es van quedar a dinar a casa de la família del Dragonet. Al finalitzar de dinar, el Dragonet va dir que ja era hora de tornar. Llavors la família li va dir que marxés tranquil, que estaven tristos de que s’anés, però estaven feliços de que la Maria l’estimés com ells l’estimaven. LLavors, la Maria i el Dragonet van tornar cap a casa; van arribar al fer-se de nit. Quan es van apropar a casa, van veure a la mare de la Maria, buscant-la, preocupada; llavors la Maria li cridà des de lluny, la seva mare es girà, i va començar a córrer cap a ella, llavors totes dues s’abraçaren i somrigueren. La mare li preguntà que on havia estat a la Maria, aquesta li començà a explicar tot el que havia fet durant el dia, el millor dia de la seva vida…

 

LA VIDA INESPERADA

http://www.ivoox.com/player_ej_3081764_2_1.html?data=lJWlk5yaeI6ZmKiakpaJd6KmmpKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRkMKf187Rw5DNssbn0crfw8nFcYarpJK6w9fNt9XZ1JDhx9fHqdOfypDe18bWuI6ZmKialg%3D%3D&

Hi havia una vegada en un poblet de Catalunya una noia que es deia Júlia. La Júlia venia flors a la plaça major, es posava al bell mig i començava a vendre. Aquell mateix dia un noi que es deia Jan va conèixer a la Júlia, quan es van veure els ulls dels dos brillaven com estrelles. Al següent dia va aparèixer un drac cruspigent que es cruspia a la gent, el més temut.  Llavors la Júlia es va espantar tant que es va desmaiar.  La seva companya va portar la Júlia a casa dormida. Quan es va despertar el Jan era allà i  li va dir que quedessin l´endemà a la plaça. La Júlia s’ho va estar pensant tant que sense adonar-se ja havia passat un dia i no va poder quedar amb el Jan.

 

Ell va estar esperant hores i  hores…….. Malgrat  això la Júlia es va posar malalta i va anar al bosc a veure els metges especials. Li van dir que només un petó d’un animalot podia salvar-la . La Júlia va anar corrents a dir-li al Jan, ell va dir que no sabia com solucionar-ho. La Júlia estava molt preocupada perquè no volia donar-li petons a un animalot, però va ser forta i va pensar que podia donar-li un petó al drac temut del poble. Llavors va esperar a que el drac vingués i quan va arribar va anar allà  li va agafar de l’espatlla i li va donar un petó, però el drac es va  treure una mascara i era en Jan!!!!!!! A partir d’aquell dia van ser feliços per sempre més.

 



SANT JORDI I UN EQUIP DE LLEGENDA

http://www.ivoox.com/player_ej_3081761_2_1.html?data=lJWlk5yadY6ZmKiakpeJd6KkmpKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRl8Li1ZC30dfIrYzdjNrbjcrVucrkjMnSjdHQqcjZz8nOj4qbh47BwtfW1dnJt4zoxtfQx9ePrYzl1sbf1pKJe6ShlQ%3D%3D&Hi havia una vegada un estadi ple d’alegria i esperança. Era el Camp Nou. Els espectadors fruïen del joc del Barça. Fins que un dia en mig d’un partit va aparèixer un drac. Era gegant i monstruós. Tot el Camp Nou se’n va anar corrents cames ajudeu-me. Va quedar totalment buit i ple de flamerades.

Un dia en un entrenament del Barça va aparèixer de nou. Es va cruspir totes les pilotes i va cremar les porteries. Els jugadors se’n van anar al vestuari. Un cop allà el Tata Martino, l’entrenador, va pensar estratègies perquè el drac fugis.
En una roda de premsa, el Tata Martino va dir que el 23 d’abril de 2014 estiguessin tots els espectadors possibles al Camp Nou. I així va ser, el 23 d’abril tot el Camp Nou era ple. Els jugadors del Barça van dir que quan el drac estigues a l’estadi cantessin l’himne del Barça tots. En el moment que el drac era a l’estadi tots cantaren l’himne. Fins i tot els jugadors del Barça com Iniesta, Neymar, Messi etc… El drac va morir i tots el espectadors es van posar drets.  Van cridar Visca el Barça!  Visca el Barça! Del terra van sortir roses blaves i granes .

Ara diuen que cada 23 d’abril els homes han de regalar una rosa a les dones i les dones un llibre als homes. El Barça va demostrar que amb l’ajuda de tots sempre es guanya.

 

EL PRÍNCEP DEL NAS GEGANT


Havia una vegada un príncep amb un nas gegant i una berruga. Era molt tímid i tenia el cabell pèl-roig.  També i havia una princesa forta i lluitadora que tenia el cabell groc i ulls blaus. Un dia al Castell va arribar un drac i va destruir el castell i es va portar al príncep.  Els guàrdies es van cagar de por, i es van anar corrent.  El drac se’l va porta a la seva cova. Però per arribar a la cova has de passar pel riu dels cocodrils, el fossat de magma, el riu de xocolata i el llac de les gominoles però la princesa havia de salvar al príncep però no suportava les gominoles. Així  que la princesa  és preparà la motxilla i va anar. En arribar el riu dels cocodrils va saltar per  sobre dels caps dels cocodrils al fossat de magma , va fer un pont talant un arbre però  al riu de xocolata. Va agafar i es va  posar a menjar xocolata i es va desviar al prat del Dormilega per fer la migdiada. Quan va despertar es va anar el llac de gominoles. Estava indecisa  perquè tenia fòbia a les gominoles però va decidir salvar al príncep i llançar-se a les gominoles. Va creuar  el  fos i finalment va arribar a la cova del drac.  El drac estava jugant a cartes amb el príncep. La princesa es va enfadar molt i va llançar al príncep i al drac al riu dels  cocodrils.
 

LA HISTÒRIA DEL DRAC BERNARD

http://www.ivoox.com/player_ej_3080748_2_1.html?data=lJWlkpyYfI6ZmKiakpaJd6KkmZKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRkMKfyc7g1oqnd4a2k9fWw5DIqc2fxdfOxZCmqdPiwtfRj4qbh47BwtfW1dnJt4zoxtfQx9ePrYzl1sbf1pKJe6ShlQ%3D%3D&

Hi havia una vegada, no fa molts anys, una família de dracs que habitava al desert.
El pare es deia Erik, la mare Claudia i el fill Bernard.
Una nit, aproximadament cap el  8 de juny, un segrestador ninja entrà a la casa de família i s’emportà el pare i la mare. Al dia següent en Bernard es despertà i ràpidament s’adonà que li faltava alguna cosa.
-La mare i el pare m’han desaparegut, què puc fer! –digué en Bernard –Ja ho sé, aniré a buscar-los.
I així ho va fer i se’n va anar de viatge. Als tres dies de viatge, es va trobar un gran amic, en Víctor, i ell l’acompanyà a trobar als seus pares. I continuaren el viatge, finalment arribaren a la casa negra, on es trobava el ninja maligne. En Bernard i en Víctor lluitaren contra l’enemic i s’hi van deixar molta suor i sang en això. Finalment, ho aconseguiren.

 

El drac Bernard aconseguí trobar la seva família. Tot seguit, la gent del poble els donà les gràcies per haver vençut al ninja maligne que habitava en el palau. I, tots junts, la família del drac Bernard i ell, i en Víctor, s’anaren cap a casa.



 

VULL SER EL DRAC DE SANT JORDI

http://www.ivoox.com/player_ej_3080774_2_1.html?data=lJWlkpybeI6ZmKiakpaJd6KmlZKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRmtbgzZDgx9ePqc2fxdfOxZDIqYzHwtPhja%2FTtsXdjoqkpZKxpdPd1NnS1ZDYqdPXxteYy5DVucLm1ZKSmaiReA%3D%3D&

Hi havia una vegada un drac que es deia Serafí  Socarrim . Tenia cinc anys i era molt entremaliat .Cada dia la seva mare li explicava un conte a la nit. Però aquella nit li va explicar una llegenda .Es titulava «La llegenda de Sant Jordi». Quan la mare va acabar d’explicar la llegenda en Serafí ja estava somiant. L’endemà es va aixecar molt d’hora i va agafar un llençol estripat i se’l va ficar de capa . Va agafar el pal de l’escombra i va marxar de casa. Després de passejar durant molta estona va tenir una sorpresa gegant . Va veure el drac de Sant Jordi !!! De primeres no sabia què dir però després el va inflar a preguntes i més preguntes. Passada d’una estona es van fer d’allò més amics. El drac es va presentar :
-Em dic Llampec i tu?
En Serafí li va dir:
-Em dic Serafí-.

 

En Llampec li va dir si volia que li donés classes de cavalleria .Ell va dir que sí. Un dia li van dir que havien capturat els seus pares .Ell va plorar moltíssim .El Llampec es va adonar de la situació del Socarrim,  va parlar amb la seva dona i van arribar a un acord : l’adoptarien. Al següent entrenament li va proposar al  Serafí i es va posar molt content .Des d’aquell dia el Serafí va viure molt feliç amb la seva nova família .I conte contat, aquest conte s’ha acabat.
 
 

LA PRINCESA I EL DRAC MÀGIC

http://www.ivoox.com/player_ej_3106521_2_1.html?data=lJadmJqWdY6ZmKiakpeJd6KklpKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRkMKf0dfW0MjJt8KfypDSzpDItsLXjNKSpZiJhZHbysiah5ynca7V087g1srXb9XZ08jS1JDNb9Lpwtfhj4qbh46o&

Hi havia una vegada una princesa que tenia una cua de drac que no li agradava gens. El dia 23 d’abril era el seu aniversari i ho va celebrar en un parc. Hi havia moltíssimes roses i en va agafar una, la va olorar i va sortir un drac per art de màgia.
-Hola! Soc un drac màgic i em dic Jordi, et concedeixo un desig.
La princesa ja tenia ben clar el desig:
-Vull que em treguis aquesta cua de drac.
El drac va dir unes paraules molt estranyes i… Plaf! Havia dit malament les paraules i l’havia convertit completament en un drac.
-Desitjo ser una altre vegada una princesa!
-Ho sento, ja no et queden més desitjos.
El drac va desaparèixer i la princesa, per art de màgia, va ser transportada al món dels dracs. En aquell món tenia família de dracs, escola de dracs i el pitjor era que ella seguia sent un drac. A la princesa no li agradava gens aquell món. A l’escola no tenia amics perquè no li sortia res del que feien els dracs: treure foc, volar…
 Un dia, en una excursió de l’escola de dracs la princesa va veure unes roses molt maques, però de totes en va veure una de maquíssima. La va intentar agafar i abans de que pogués tocar-la va sortir una altre vegada el drac màgic, i li va dir:
– Com que ja no et queden més desitjos et deixaré tornar al teu món si resols aquesta endevinalla:
“La saviesa està guardada,
un pot de tinta la ha escampada.
Si l’endevinalla resols,
tornaràs allà on tu vols.”
La princesa va començar a pensar, pensar i pensar fins que al final va dir la resposta a cau d’orella al drac  i… era correcta!
El drac va tornar la princesa al seu món i ella va veure que ja no tenia la cua. Va guardar la rosa del drac màgic de record de la seva aventura.

 

I vosaltres, sabeu la resposta de l’endevinalla?
 

EL DRAC XERRAIRE

Hi havia una vegada un drac xerraire, una princesa que lluitava i un cavaller avorrit.
Un dia la princesa va sortir al bosc i es va trobar al drac i li va dir:
-Però qui tenim aquí? Si és el drac! Prepara’t. El drac se li va acostar i li digué:
-Bon dia tu deus ser la princesa. Us vinc a dir les notícies doncs…
La princesa es va quedar sorpresa i va dir:
-Però no volies lluitar?. I el drac li va respondre:
-Doncs no dona, no vull lluitar que no veus que sóc un drac literat?
-En aquell moment va venir el cavaller i digué.
-Què que q.. passa?
El drac el va veure i va dir:
-Tu deus ser el cavaller però no li estic fent mal.
I el cavaller li va respondre:
-Ja veig que no li fas cap mal , però què passa?
-Doncs, res només li estic dient les notícies.
El cavaller es va quedar de pedra:
-Però tu ets un drac! Has de lluitar!-Va dir el cavaller:
-I jo no vull lluitar.

 

La princesa el cavaller i el drac es van fer amics i van estar més contents que unes pasqües.
 
 

EL CUENTO SIN FIN

Había una vez en el pueblo de Lleida unos niños que estaban en casa de Pepe. Pepe era un niño sencillo y muy juguetón. Carlos, Juan y Paco iban de camino a casa de Pepe. Mientras en su casa Pepe estaba preparando un libro de magia sobre dragones.
Cuando llegaron Pepe sacó la barita y fumm!! Pepe los había llevado a la edad medieval. Los muchachos no sabían dónde estaban. Paco, el inteligente del grupo, se puso a observar el ambiente y cuando vio una princesa, caballeros y castillos Paco ya sabía dónde estaban.
El grupo se puso a caminar en dirección al castillo. Entraron en el castillo y vieron un dragón acercándose al pueblo. La gente estaba loca. La historia no iba a acabar tan bonita. El dragón arrasó toda la ciudad y el grupo eran los únicos supervivientes. Paco, Juan y Carlos nunca salieron del libro.

 

 

 

SANT JORDI

Hi havia una vegada un noi que es deia Jordi. Un dia va pensar: el meu somni és ser cavaller, podria ser que si m’esforço una mica arribí a ser cavaller. I  es va anar ell solet fins al castell. Pel camí hi havien molts perills: lleons , tigres i panteres.

 

Però ell s’havia fer un garrot de fusta,i els havia matat. Quan va arribar al castell, el van entrenar per ser cavaller durant molts dies. Fins que un dia van veure uns enemics que es deien “Sang De Toro”i eren molt forts , però els cavallers del castell estaven molt ben entrenats . Després de la batalla s’enfonsà i nomes va sobreviure: en Jordi, la Princesa  i el Rei malferit. De sobte va aparèixer  un Drac  i va començar a tirar foc per la boca . En Jordi li llançà  la llança i li va donar al pit,. Ells  van creure que estava mort però en Jordi va agafar la llança i l’hi va llançà una altre vegada a la cara del Drac , i aquesta vegada si va resultar mort .En Jordi es va casar amb la princesa i el van anomenar Sant.
 
 

UNA HISTORIA NO ESPERADA

Hi havia una vegada un cavaller que es deia Joan. Estava boig per una princesa ,i un dia que estava a punt de fer-li un petó va arribar un carter i var dir a Joan:
– Un drac s’està menjant totes les persones d’un poblat!
Joan en escoltar-ho va agafar al rei i a la princesa. Quan van començar al camí van veure una porta que parlava i va dir:
-Esteu segurs de passar?
Tots van exclamar que sí, i hi van passar.
Es van trobar un laberint i van trigar a sortir perquè havien trampes. Van sortir i es trobaren un drac gegant però quan Joan estava a punt de clavar la llança al drac, el seu pare va aparèixer i el var aturar.
Va reconèixer que havia fet una cosa dolenta així doncs va deixar el drac i no va tornar mes .

 

Es va casar amb la princesa i el van anomenar Sant.
 
 

HISTÒRIA DE SANT JORDI

Hi havia una vegada un noi que es deia Miquel, era un cavaller. EL  seu gran competidor era Sant Jordi, que estava enamorat d’una princesa que es deia Elisabeth i vivia en un poble que es deia Valls. Al costat del poble hi havia una cova on vivia un drac que era molt dolent. Al costat de la cova hi havia un ramader, que es deia Pere. Un dia Pere es inventar  una brometa dient:  «que ve el drac». Quan va fer la broma la gent s’ho va creure i se’n va anar corrent a casa, però no venia. L’endemà s’escoltaven uns passos forts. Aquella vegada era de veritat  però la gent no s’ho creia però era veritat. Aquesta vegada tothom tenia por perquè venien set dracs i només hi havia un sol cavaller. Així que amb el drac van fer-hi un tracte: que es feien amics. Però el tracte va anar molt bé uns  quants dies però els dos dies següents ja no hi havia tanta pau .Així que una nit el poble de Valls es va canviar de terra va ser com un alliberament però només va canviar una cosa que el nom del poble ara es deia «Sant Jordinens».
Aquella ciutat era petita com un gra de sorra. Una nit en la ciutat de «Sant Jordinens» van escoltar un soroll molt fort semblaven dracs que tiraven foc pels ulls i quan Sant Jordi estava a punt de matar-lo. La princesa  va dir.

 

– «Deixa l’ espassa al terra»- exclamà la princesa Elisabeth. Va agafar l’espassa del terra i va començar a matar al drac de foc. Va matar a tots els dracs però de tota la sang que hi havia sortit van brollar roses i llibres. Sant  Jordi va agafar una flor, Elisabeth un llibre i s’ho van canviar i després van anar a casar-se. 
 
 

LA AUTÉNTICA PRINCESA

Hace mucho tiempo, en un reino,
dominado por dragones, vivían el rey y la reina .
Tuvieron dos hijas que  se llamaban: Laia y Elsa .
En el pueblo vivían los dragones.
Pasaron los años y las princesas tenían 13 y 15 años,la mayor que se llamaba Elsa tenía 15 y la pequeña 13.
Un día el rey y la reina se fueron de viaje y les pasó una cosa muy mala, los dragones capturaron a la reina y al rey.
Cuando sus hijas se enteraron cogieron dos dragones y se fueron volando con ellos.
Cuando llegaron vieron a sus padres,pero apareció un dragón que hablaba y el dragón dijo:
-Si queréis a vuestros padres una de vosotras tendrá que quedarse conmigo y la mataré o si no mataré a vuestros padres ,si o si? dijo el dragón.
La hermana grande se ofreció voluntaria y el dragón se la llevó i la mató.

 

Su familia nunca olvidará su sacrificio ni su sonrisa y ella nunca los olvidará desde el cielo.
 

EL DRAC MANUEL

Hi havia una vegada un drac que es deia  Manuel  i sempre  estava  content  perquè era el drac més content,  però   tenia  un caràcter una mica dolent. Va veure  una princesa i se’n va  enamorar. La volia  matar perquè va venir  el príncep  i li va agradar  molt. Una  vegada  el  drac es va  enfadar   i va  venir   atacar-los,  però  es va anar.   El  príncep es va amagar i de sobte va  sortir  i va atacar al príncep  .    El príncep  va treure  valor  i al drac  atacà  però  tenia amagades moltes  sorpreses.  Quan  va anar  agafant  al drac   tenia  una  pistola  de recanvi  per  disparar-li  i matar-lo  però  al final  el príncep es   va anar perquè no volia matar-lo  i al final el drac i la princesa  es van posar a jugar i quan  es va acabar de jugar  se´n  van   anar  junts,  perquè  al drac  el va matar el príncep i al  drac li van   sortir   flors   

 

MARIFLICUS

Hi havia una vegada un poble que es deia Mariflicus. La princesa de Mariflicus es deia Sara.
El drac de la història es deia grassonet i  a sobre  també un cavaller que es deia Jordi.                 Un dia el drac va segrestar la princesa  i el Jordi va anar a la recerca de la princesa.
El cavaller va trobar el drac, van lluitar, lluitar i lluitar i el Jordi va aconseguir tallar el cap al drac.

 

Hi tenien una estàtua al palau, del Jordi tallant-li el cap al Drac més conegut com Grassonet
 
 
 
 

EL DRAC BLAU

Hi havia una vegada un drac de color blau que no era  verd. Tots els dracs es ficaven amb ell dient-li :
-Dracs: Tu no ets verd !!!, tu no ets verd !!!…
I per si fora poc tampoc treia foc vermell si no groc i el altres dracs també es ficaven amb ell també dient-li:
-Dracs: Tu no treus foc vermell !!!,  tu no treus foc vermell !!!…

 

El pobre drac estava molt trist així que va decidir que pel mati s’aniria a un altre món. El drac va agafar tot el que utilitzaria i se’n va anar molt trist a un altre món. El drac va veure un món molt bonic i va decidir anar a viure a aquell món. Va anar i es va trobar de tot: princeses, fades, cavallers, gegants… Un cavaller molt trist que passava per on anava el drac, com  el va veure tant trist va decidir preguntar-li què passava. El cavaller li va contestar que uns cavallers se havien ficat amb ell per la espasa que era molt pètita. El drac li va contestar digues que era pètita però molt forta, el cavaller es va sentir millor i més content però ell també va veure que estava trist. Ell li va explicar tot el que passava i el cavaller li va dir que digués que ser l’únic drac blau que escup foc groc ha de ser el millor. El drac molt content va tornar al seu món i va dir tot el que li havia dit el cavaller. Quan ho va dir cap drac es va ficar amb ell per sempre.
 
 
 
Eric Bernardino

L’ARMADURA MALEÏDA

Hi havia una vegada un grup de nens que no coneixien la història de L´armadura maleïda. Com eren molt atrevits van entrar a un castell en runes. I allà es trobaren un castell amb  L´armadura. Deien que qui se l’emprovava anava a una terra  plena de dracs. Com no ho sabien se la va provar l’Arnau, el cap de grup. Al cap d’un temps, els seus amics van quedar sorpresos al veure que desapareixia.
Van trucar la policia perquè no el  trobaven.
Al arribar a casa dels avis els explica la història i també  deien que possiblement moriria.
L’Arnau que no sabia res en veure que tot era ple de dracs es pensà que era de mentida.
Quan un li passa ben arran seu es va adonar que no eren falsos . Es disposà a córrer cames ajudeu-me. Cansat de córrer, va arribar a una cova que era plena d’óssos de persones però de sobte escoltava un plor molt agut.
Cada passa que feia mes ho escoltava més aquell plor. Era d’una dragoneta que es deia Dragui.
Li preguntà què li passava. I li contesta mig plorant:
         Es que tinc por de que em mengin perquè qui pot es menja algú de nosaltres. I tu que fas amb l’armadura del primer home que va arribar aquí.
         Jo només me l’he provada i he aparegut aquí -Va dir l’Arnau.
         Deixa de renegar i treu-te-la.
         N’hi ha un problema que no sé treure-la.
         Doncs demà ja  ho intentarem.
Les estrelles brillaven més que mai. Però els amics es preocupaven perquè no el trobaven. El següent dia van provar de treure-la d’un milió de formes cap per avall, amb aigua, amb sabó,…etc al capvespre cansats de provar i reprovar finalment van aconseguir-ho. Però no va tornar, i li va explicar que només podia tornar si el portal estava obert. Al següent dia amb els ossos van fer una màquina que anava dimensió per dimensió . La provaren i funcionà. Passaren vint-i-sis dimensions i l’última arribà a casa. El trobaren i deia:

 

         Adéu Dragui sempre tindràs un lloc al meu cor. 

EL DRAC DAURAT

http://www.ivoox.com/player_ej_3128656_2_1.html?data=lJafmpuZeo6ZmKiakpaJd6KklZKSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRic2fxdfOxZDIpdbmwtmah5ynca7V087g1srXb9XZ08jS1JDNb9Lpwtfhj4qbh46o&

Hi havia una vegada, un drac amb els cabells daurats i els ulls vermells.
Un cavaller que es diu  Jordi, tenia el cabell negre i una princesa que es deia Alicia .
Un dia de sobte van desaparèixer un animals:  vaques, conills, porcs, gallines així van fer una cerca per trobar el animals. Van trobar alguns però no tots.
Ell va manar que cada dia anés una persona. Van anar moltes persones pero cap va tornar.
 Van pensar que hi havia un animal que es menjava a les persones i  va enviar un cavaller que es deia Jordi.  Va anar al bosc i va trobar un drac molt gran.
Va dir:
-Tu t’has menjat els animals i el drac va respondre:
– No. Els agafo i els guardo, i els alimento.

 

 El cavaller va anar i li va dir tu vindràs amb mi a totes les meves aventures.
 

LA DAMA DE LA MONTAÑA

http://www.ivoox.com/player_ej_3128700_2_1.html?data=lJafmpyUdI6ZmKiakpiJd6Kok5KSmaiRdo6ZmKiakpKJe6ShkZKSmaiRkMKfxcbaw5DIqYzgwpDa0dPYpYa3lIqvk8aRaZi3jrLO1M7XuMbnjNnS1MjJtozdjNbiw9fYcYarpJKh&

Había una vez una chica llamada Clara. Clara estaba muy asustada porque no podía salir de donde estaba, pues había una montaña muy alta que la custodiaba un dragón. La chica había ido con su familia a pasar un día en la montaña y se quedo atrapada en ella. Su  familia llevaba mucho tiempo intentando rescatarla del dragón. , pero era como si fuera de su propiedad, porque a ella nunca le hacía nada. En el pueblo cercano siempre hablaban de ella. Un día apareció por el pueblo un joven valiente y caminando por el pueblo se enteró de lo que pasaba y sin pensarlo fue a casa de la familia, que le contaron lo que sucedió. El joven que se llamaba Fernando le dijo al padre:
– Tranquilo yo conseguiré traer a ti hija Clara:
– Gracias dijo el padre, pero te será imposible no lo ha conseguido nadie.
El joven preparó todo y se puso manos a la obra.
Pasaron los días pero no tenían noticias. Hasta que Fernando se le ocurrió un plan, hizo una dragona igual que el dragón y fue hacia la montaña donde Fernando había hecho un agujero muy grande y pasó justo al lado a la dragona. Fernando llamo la atención del dragón hasta que salió montaña abajo, y cuando se iba acercando a Fernando sacó a la dragona.
El dragón se fijo en ella y se acercó. Fernando escondido, abrió una trampa y cayó en el agujero. Fernando fue corriendo hacia la chica y ella cuando lo vio se echo a sus brazos con tanta alegría que sin darse cuenta se besaron.

 

Después de un tiempo se casaron y del dragón nunca se supo más.

Blog de WordPress.com.

Subir ↑

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar